20070312

Es Pilons. (Monistrol) 28x19

ES PILONS -Monistrol-

En el seu Llibre de Poemes
"TEMPS I SENTIMENT
Poemes i cançons"
el meu bon amic "Antoniu",
-Antoni Ribera Sisteró-
copsa exquisidament l'assencia
de l'escala i porta de la "ma morta"

CARRER D'ES PILONS

La llum del fanal
-melangia a l'escala-
mig pinta els rocs vells
amb pluja de plata.

Carrer d'Es Pilons,
de parets escrostades
pujada i racó,
sorra a les façanes.

Arcades d'ahir,
revoltons de canalla;
de "cuits amagats"
sota crits i rialles.
O nits de tardor,
amb donzelles cercades,
que inventen l'amor
altre cop amb besades.

Carrer d'Es Pilons:
bruixes malcarades
vetllen la foscor,
misteri que s'alça;
i no pot ja fugir,
presoner de tes cases.

Carrer d'Es Pilons,
que t'amagues petit
amb ressò de campanes;
ets pinzell d'altres temps,
d'un altre ahir que passa;
rellotge encisat,
poesia i paisatge.

Demà ja potser
cremaran altres flames:
de ferro i ciment
i amb brunzir d'altres parles
vindran ufanosos:
carrers molt, molt amples;
amb veus d'altres terres,
amb rodes i màquines.

Però jo tornaré
altre cop a guaitar-te.
Xafaré els teus rocs,
com la llum de la tarda,
i quan arribi la pluja,
amb la terra mullada,
tornaré dolçament
per sempre a abraçar-te.

1 comentari:

viserta ha dit...

En el seu llibre de poemes “TEMPS I SENTIMENTS”, el meu bon amic Antoniu,
-Antoni Ribera Sisteró- va percebre exquisidament l'esperit d'aquest carreró.

CARRER D'ES PILONS

La llum del fanal
-melangia a l'escala-
mig pinta els rocs vells
amb la pluja de plata.

Carrer d'Es Pilons,
de parets escrostades;
pujada i racó.
sorra a les façanes.

Arcades d'ahir,
revoltons per canalla;
de “cuits amagats”
sota crits i rialles.
O nits de tardor,
amb donzelles cercades,
que inventen l'amor
altre cop amb besades.

Carrer d'Es Pilons:
bruixes malcarades
vetllen la foscor,
misteri que s'alça;
i no pot fugir,
presoner de tes cases.

Carrer d'Es Pilons,
que t'amagues petit
amb ressò de campanes;
ets pinzell d'altres temps,
d'un altre ahir que passa;
rellotge encisat,
poesia i paisatge.

Demà ja potser
cremaran altres flames:
de ferro i ciment
i amb brunzir d'altres parles
vindran ufanosos:
carrers molt, molt amples;
amb veus d'altres terres,
amb rodes i màquines.

Però jo tornaré
altre cop a guaitar-te.
Xafaré els teus rocs,
com la llum de la tarda,
i quan arribi la pluja,
amb la terra mullada,
tornaré dolçament
per sempre a abraçar-te.

Deliciós ...!!